La
pieza apareció en Avui, diario que se edita en Cataluña
y es propiedad de José Manuel Lara, dueño
de la editorial Planeta y accionista
mayoritario de La Razón. En la nota,
escrita en catalán y firmada por Salvador Sostres,
se dicen lindezas como que el español "es de pobres y
de horteras, de analfabetos y de gente de poco
nivel", motivo por el que el autor sólo lo utiliza con
su criada y con empleados.
Este
"líder de opinión" catalán puede resultar más
conocido entre la sociedad española por haber sido uno de
los colaboradores de Javier Sardá en "Crónicas
Marcianas".
|
|
LLIR
ENTRE CARDS
Parlar
espanyol és de pobres
Salvador
Sostres
A
Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la
minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres,
d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest
soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen
en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és
monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma
de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU
del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca,
30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb
economies internacionalitzades i llengües més petites que la
nostra però que les parlen sense complex.
Contra aquesta absurda creença
que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de
si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el
meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada.
La mitjana dels 13 principals
països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de
l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador,
és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya
parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya
que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té
una renda de 26.420 dòlars.
Hem de triar model: Noruega o
afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les
zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és
evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no
parlem en tercermundista.
És veritat que en espanyol
s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels
països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat
irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira.
L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara
que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa
de ser espanyol.
Traducción
al Español:
En
Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con
la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de
analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un
ruido tan espantoso para pronunciar la jota.
Estos
que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés,
ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Cataluña el español
es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos
de la ONU del 2002.
Renta
per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940;
Islandia, 29.750. Tres países riquísimos, con economías
internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que
las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el
catalán nos cierra puertas, estos datos sobradamente elocuentes de
si sirve o no sirve una lengua minoritaria.
En
cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único
dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen
el español como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta
Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de
renta per cápita.
Cataluña
hablando catalán y a pesar del espolio fiscal infringido por una
España que no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo
tiene una renta de 26.420 dolares.
Hemos
de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El
independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque
solo sea para huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de
ser español.
INICIO
|